Bon dia gent,
Escric aquestes ratlles per fer una valoració del que ha suposat l’En Revolta 2. Una valoració que no compromet ningú, més enllà de qui la firma. Recordeu que podeu opinar tot fent us de la opció “aportacions” del bloc.
També podreu dir la vostra si participeu a la primera reunió de l’En Revolta 3, que es farà el dimecres 9 de maig, a les vuit del vespre, a Can Met, a Figueres.
La participació.
La primera cosa que s’ha de dir, és que, en conjunt , l’assistència va ser menor que la de la primera vegada. Es va parlar del tema a l’assemblea i es van destacar diversos factors que hi podien haver influït. Des de explicacions de tipus “polític”, com ara el fet que la vegada anterior va coincidir amb un moment d’alça de les mobilitzacions del 15 M, fins a la coincidència amb altres activitats. El que sembla clar, és que depenem molt de la voluntat de la gent de fer-ne difusió entre els seus coneguts, perquè ni tenim ni tindrem gaires possibilitats de fer-ne publicitat. Això vol dir que s’ha de fer un treball previ d’implicació de persones i col·lectius i que cal millorar els mecanismes de participació.
En qualsevol cas, el que va quedar clar és que hi van participar algunes persones que ni estaven lligades a cap col·lectiu concret ni havien participat en la primera trobada, la qual cosa vol dir que la base potencial s’ha ampliat.
Les xerrades.
La xerrada amb menys participació (20-25 persones), va ser la primera, la de la Renda Bàsica que, en canvi, sembla que va interessar molt a l’assistència. De fet, vam haver d’ampliar, en mitja hora i en detriment de l’assemblea, el temps dedicat a les preguntes al ponent.
El moviment dels Indignats ha comportat un impuls a la difusió d’aquesta proposta que ja fa uns 25 anys que es treballa a Catalunya. Considero que programar aquesta xerrada, quan estem vivint un desastre social, va ser un encert, perquè molta gent no n’havia sentit a parlar mai. El fet que fos el tema de conversa dominant, a l’hora de dinar, demostra el seu interès.
A la xerrada de la tarda, la presentació de la CIC, hi haver més públic i crec que la gent que volia informació sobre aquesta cooperativa, no es va poder queixar perquè va ser molt exhaustiva.
L’Assemblea.
Penso que va ser un encert programar l’assemblea pel matí, perquè la gent va menys saturada i poden sortir aportacions i debats més frescos que si es deixa per darrera hora. El problema és que, en allargar-se la primera xerrada, això va anar en detriment de l’assemblea que es va haver d’acabar amb menys debat del que hauria estat desitjable.
Cap de les persones presents, va valorar negativament l’En Revolta i hi va haver una coincidència total en la necessitat de continuar amb les trobades; ara bé, crec que també va quedar clar que cal anar-se replantejant les formes i els continguts per anar-los adaptant a les necessitats.
Hi ha moltes opinions que creuen que calen més coses en la línia En Revolta, que cal més treball conjunt, però el problema és com anar trobant les fórmules perquè això no afecti ni l’autonomia ni el treball dels diferents col·lectius i moviments socials. Hem de trobar la manera d’aconseguir més treball unitari i una cohesió més gran, sense perdre pluralitat i fent que tothom se senti còmode.
Per a mi és evident que l’enemic que tenim davant és tan poderós, que no ens en sortirem fent totes la “guerra” pel seu compte, però, a la vegada, com que estic convençut que ningú té la fórmula màgica per canviar el món, la pluralitat d’idees és imprescindible per anar experimentant diverses maneres de provocar aquest canvi.
Penso que l’En Revolta ha de possibilitar aquesta confluència dels diversos col·lectius; ha de difondre alternatives crítiques; ha de servir per potenciar les mobilitzacions i ha de ser un altaveu i una eina per tirar endavant iniciatives concretes. Hem d’anar polint aquesta eina per trobar la manera, les fórmules organitzatives, que permetin avançar en aquest sentit. Crec que la reunió programada pel 9 de maig, hauria de servir per això.
Ningú va qüestionar tampoc la l’esquema organitzatiu bàsic de les trobades (xerrades informatives-tallers-assemblea), i, hi va haver persones que van demanar fer les trobades més sovint o sigui, que n’hi hagués més de dues a l’any.
Pel que fa a activitats, propostes no en falten i, a l’assemblea, en va sortir un bon nombre que no es van poder debatre per falta de temps. Des de les relacionades amb l’atur dels joves, fins a la lluita contra les privatitzacions, passant per l’Assemblea Nacional Catalana, el transport públic o l’endeutament. També es van fer propostes de com calia treballar els temes, de manera que el resultat fos que diferents enfocs combinats acabessin confluint en una única direcció.
Tot això vol dir que hi ha molta teca per a les properes reunions i que, per tant, cal buscar les fórmules perquè més gent participi en el debat i l’organització de tot plegat.
En aquest sentit, hi va haver una proposta de muntar, des del bloc, tot una sèrie de mecanismes informàtics per millorar la difusió i la participació. Ja hi ha tres persones treballant aquest tema.
Els Tallers.
En la meva opinió, són un dels resultats més importants de l’En Revolta. De la primera trobada, en van sortir dues propostes concretes, l’Ecoxarxa i la Cooperativa de Consum El Tràmec, que ja estan en marxa. Penso que és evident que l’En Revolta va actuar com un altaveu per difondre aquestes iniciatives i després, lliurement, la gent s’ha apuntat a la que li ha semblat més convenient (o a totes dues).
També hauran servit perquè la Plataforma d’Afectades per la Pobresa sigui més coneguda i perquè més gent doni suport a les seves iniciatives. La gent ha de menjar sí, però conservant la seva dignitat.
El Cinema.
Era una activitat complementària que es va suspendre sobre la marxa per diverses raons (retard acumulat, mal temps, etc.). Hem d’estudiar més bé tot el programa perquè no passin aquestes coses.
El Dinar.
Hi va haver dues versions de l’arrossada (la vegetariana va sortir molt bé). En la meva opinió, el dinar conjunt s’hauria de mantenir perquè és agradable, ajuda a que la gent es conegui i serveix per retrobar gent de diversos pobles. Ara bé, en la meva opinió, hauríem de canviar la fórmula. L’arrossada comporta que hi hagi tot una sèrie de gent que no pot participar en cap de les activitats perquè està dedicada a la logística.
El lloc.
Hem d’agrair a l’equip directiu que ens acollissin a la seva escola. El gimnàs és prou gran i l’acústica prou bona com per poder prescindir de l’equip de so.
Les Peles.
A falta de comptabilitzar alguna petita despesa, hem de dir que pot quedar un petit superàvit que es faria servir per la propera trobada. Crec que la gent és conscient que tot es fa amb treball voluntari i amb uns pressupostos ajustadíssims i que això explica el bon funcionament de la col·lecta, que fa possible que no hi hagi dèficit. Aquí si que no faria cap canvi, perquè és tot una declaració d’intencions en mig de tanta corrupció i de tant malbaratament de recursos.
Aviseu la gent de la reunió del 9 de maig !
Salut i a reveure.
Pep